Activitat 2

Dissenyem una excursió per la Garrotxa!

Per treballar i conèixer els municipis de la Garrotxa presentats en la primera activitat, us proposem anar d'excursió per aquesta zona. Però alerta nens i nenes de 5è!! Vosaltres haureu d'organitzar la sortida!

Per fer-ho, heu de fer quatre grups cooperatius de sis integrants cada un. Cada equip tindrà un ordinador o tableta per fer la tasca i serà l'encarregat d'organitzar la sortida en un lloc concret. Per triar on s’haurà de d'organitzar l’excursió, es farà un sorteig amb papers i els noms dels municipis que treballem amb el mapa. Hi haurà quatre possibles zones per visitar (una per cada grup): una ruta per la Vall d’en Bas -visitant els pobles destacats al mapa-, una excursió al municipi de Santa Pau -visitant la Fageda i altres volcans d’interès d’aquest espai-, descobrir les Preses i el volcà del Racó o fer una sortida per Olot, destacant els indrets més emblemàtics de la ciutat. 

Una vegada establert cada un dels municipis anteriors, cada grup haurà d’organitzar la sortida: mitjà de transport, visites i centres d’interès, preus, temporització, pressupost, etc. Per fer-ho, caldrà que busqueu les distàncies a partir d’aplicacions com el Google Maps i calculeu els pressupostos de les visites o dels transports necessaris. Un cop organitzada tota la sortida, els alumnes de cada grup haureu de fer una presentació oral amb algun recurs digital (Power Point, Prezzi...) perquè la resta de la classe conegui la vostra proposta. Un cop finalitzades les exposicions, els estudiants podreu votar anònimament quina sortida voleu dur a terme. Per fer-ho caldrà que sigueu crítics i realistes, és a dir, saber valorar el treball i implicació de tots els grups i escollir la que veieu més interessant.

RECORDEU!

Per organitzar la sortida és imprescindible que cada integrant del grup s'encarregui d'un dels següents punts. Per repartir les tasques, la mestra donarà medalles que identificaran cada punt i vosaltres us les haureu de repartir democràticament per aconseguir un bon resultat.

1. Temporització de l'activitat (Quant durarà? Quins descansos podem fer per esmorzar i/o dinar? Quant temps hi ha per arribar fins allà? I per tornar?)

2. Lloc (Quina ruta farem? Com ho farem per anar i per tornar des de l'escola?)

3. Visites (què visitarem? Quins llocs d'interès hi ha? Necessitem un guia?)  

4. Preu (Quant val el trajecte d'anar i tornar? Si cal contractar algun servei, quan costarà? Quin és el preu total de les activitats? Penseu que només disposeu de 20€ per persona.) 

5. Material (Quins material hauríem de portar a l'excursió?) 

6. Aprenentatges (Què aprendrem a l'excursió? Per què ens serà útil fer-la?) 

Per acabar l'activitat, haureu de completar la graella d'autoavaluació següent de manera individual, tenint en compte el resultat i el procés del treball realitzat.

Criteris d'avaluació	Molt	Bastant	Poc	Gens
He participat en el treball de grup, tant de manera autònoma com cooperativament, aportant idees pròpies i donant el meu punt de vista al llarg de tot el desenvolupament de la proposta.
He respectat les idees i aportacions dels meus companys, valorant-les de manera crítica.
M’he expressat adequadament en la presentació oral utilitzant un llenguatge entenedor i clar.
He escoltat atentament les sortides preparades pels altres grups i he respectat les seves decisions.
Hem repartit les tasques del treball de manera equitativa i tots els membres del grup han participat en el procés.
He utilitzat les eines i els recursos de manera adequada en cada cas.
Hem  tingut en compte tots els aspectes esmentats al blog al llarg de la preparació de la sortida.

GUIA DOCENT

1. OBJECTIUS D’APRENENTATGE

Per poder portar a terme la unitat didàctica sobre els exploradors, s’han plantejat uns objectius, a partir dels quals tindrà lloc un aprenentatge interdisciplinar. Aquests són coherents, assolibles, específics i avaluables:         

              

a.  Promoure el desenvolupament de l’expressió oral en llengua catalana utilitzant el codi més adequat (Competència  1). 

b.  Utilitzar adequadament els mitjans de comunicació audiovisual i les tecnologies de la informació per obtenir, interpretar i valorar informacions diferents (Competència 3).

c   Participar de manera autònoma, activa i cooperativa en el grup per a l’elaboració de projectes relacionats amb aspectes rellevants de l’entorn social i cultural, adoptant una actitud responsable, solidària i dialogant, argumentar les pròpies opinions i contrastar-les amb les dels altres, respectant els principis bàsics del funcionament democràtic. (Competència 6 i Competència 8).

Cada objectiu dels anteriors ha estat modificat a partir del currículum de primària vigent actualment.

 

2.COMPETÈNCIES BÀSIQUES

El projecte treballa tres competències pel seu caràcter interdisciplinar. Així doncs, es treballa la competència 1, competència comunicativa lingüística i audiovisual, la competència 3, competència del tractament de la informació i competència digital, la competència 6, competència d’autonomia i iniciativa personal i la competència 8, competència social i ciutadana.

Competència transversal - Competència 1 - Competència comunicativa lingüística i audiovisual:

Aquesta treballa l’expressió, comunicació i transmissió de coneixements, de manera tant oral com escrita, de les dues llengües oficials del territori i d’una llengua estrangera. En aquest cas, es treballa la llengua catalana a totes les sessions, especialment a l’exposició oral (objectiu a).

Competència transversal - Competència 6 - Competència d’autonomia i iniciativa personal:

 Aquesta competència busca l’adquisició de diverses habilitats personals com la responsabilitat, la perseverança, l’autocrítica, la capacitat d’elegir i afrontar problemes i d’aprendre de les errades.

Competència específica centrada a conviure i habitar el món - Competència 8- Competència social i ciutadana:

Aquesta treballa la comprensió de la realitat social en la que vivim. Es busca promoure la cooperació, la convivència i l’exercici de la ciutadania democràtica en una societat plural, així com a comprometre’s en la seva millora. En la nostra proposta, treballem aquests aspectes promovent el coneixement del territori, la visita d’algunes parts d’aquest, la interacció amb el món social des de l’escola i, a més, la tria democràtica de la sortida escolar.

3.ÀREES

• Coneixement del medi natural, social i cultural
• Àmbit de llengües – Llengua castellana i literatura
• Àmbit matemàtic
• Àmbit digital
• Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania

4.CONTINGUTS

Àmbit de llengües - Llengua catalana i literatura:

• Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts d’altres àrees.
• Producció de missatges orals: breus exposicions a classe, aprenent a adaptar l’entonació, el to de veu i el gest a la situació comunicativa, amb l’ajut de la comunicació audiovisual sempre que es requereixi per facilitar el discurs oral.
• Comprensió de missatges orals (instruccions, explicacions, narracions) dels companys de classe.
• Interès i respecte per les intervencions dels altres.

Coneixement del medi natural i social:

• Ús de tècniques de representació gràfica.
• Comunicació d’informacions i argumentacions pròpies.
• Utilització dels recursos de les TIC.
• Aplicació del diàleg i la mediació en la resolució de conflictes.
• Utilització i interpretació de diferents representacions cartogràfiques (plànols, mapes, croquis, etc. )
• Identificació i localització de les principals unitats de relleu d’un municipi concret.

Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania:

• Identificació dels interessos personals i dels altres. Expressió de les emocions pròpies i autoregulació de la conducta, desenvolupant l’autoestima.

Àmbit de matemàtiques:

• Ús i comprensió dels números decimals per mesurar quantitats en contextos significatius

5.TEMPORITZACIÓ

Aquesta proposta didàctica es desenvoluparà com s’indica a continuació:

• 1a sessió: En aquesta primera sessió la mestra explicarà el procés que cal seguir per organitzar una sortida amb èxit: valorant el pressupost del qual disposem, el temps total que tenim per fer la sortida, els principals llocs d’interès dels municipis que hem de visitar, etc. A més, s’haurà d’explicar als alumnes les condicions i limitacions que han de tenir en compte per organitzar tots els detalls de la sortida. Un cop presentada tota la informació, es faran els quatre grups de treball aleatòriament i assignarà a cada grup un dels 4 municipis, a l’atzar. A continuació, entre els membres de cada grup, s’hauran de distribuir , de manera democràtica, els sis rols diferents (encarregat del pressupost, d’assegurar aprenentatges, de calcular la temporització, de dissenyar la ruta, de destacar els llocs d’interès de la zona i per últim l’encarregat del material necessari). En aquesta primera sessió, la mestra facilitarà un calendari de planificació a cada grup perquè sàpiguen quin serà el desenvolupament de totes les sessions i què es té previst fer en cadascuna d’elles. D’aquesta manera es podran organitzar la feina a fer amb facilitat.

• 2a - 3a sessió: Només de començar la segona sessió, els alumnes han de decidir finalment què els interessa visitar del seu municipi per iniciar l'organització de la sortida. Cada grup començarà buscant els punts més emblemàtics i els mostrarà a la mestra, la qual els ajudarà a planejar la ruta i els mitjans de transport necessaris per portar a terme la sortida. Al llarg de la segona i tercera sessió, els alumnes hauran de fer recerca per obtenir tota la informació necessària per poder facilitar-la i explicar-la a la mestra. Així, un cop hagi donat el vistiplau a tots els grups, els estudiants hauran de buscar els números de contacte del transport i, si cal, el guia, i calcular, amb el Google Maps les distàncies del recorregut preparat prèviament. A continuació, es farà un guió conjunt que s'haurà de seguir en el moment que els infants truquin per demanar informació. Un cop cadascú tingui una petita planificació i l'hagi posat en comú amb el seu grup, hauran d'entregar un esborrany a la mestra perquè aquesta pugui acabar de valorar la idea i el seu desenvolupament.

• 4a sessió: Al llarg d’aquesta sessió els alumnes disposaran del temps necessari per fer els canvis convenients, segons els comentaris de la mestra o acabar d’organitzar el que calgui de la sortida, per acabar el procés de cerca i disseny de l’excursió. A més, si algun grup té temps, es podrà començar a preparar la presentació oral que hauran de fer davant els altres grups.

• 5a sessió: En aquesta sessió serà hora de preparar les presentacions orals perquè cada grup exposi la seva sortida davant la resta de companys. És imprescindible que en la presentació es vegin reflectits els sis punts diferenciats anteriorment, és a dir, cadascuna de les diferents tasques que els membres del grup s’han repartit. D’aquesta manera la resta de la classe podrà apreciar amb detall cada idea i valorar quina els ha agradat més.

• 6a i 7a sessió: Per acabar l’activitat, es dedicaran dues sessions en la presentació i discussió de les propostes. Cada grup, disposarà d’un total de vint minuts per presentar la presentació preparada i escoltar els comentaris i suggeriments de la resta de companys. Quan tots els grups hagin presentat el disseny de la seva excursió, es farà una votació individual i anònima per acabar decidint la sortida que volen fer. Per últim, caldrà que cada alumne ompli de manera individual la taula d’autoavaluació i la lliuri a la mestra.

6. JUSTIFICACIÓ PEDAGÒGICA:

Com hem pogut veure, la proposta didàctica general presentada al blog es basa, principalment, en el descobriment de la comarca en la qual ens trobem: la Garrotxa. Per promoure el coneixement sobre aquesta, els estudiants han de situar diversos territoris al mapa, organitzar una sortida i, com veurem més endavant, parlar sobre un conflicte social actual. Per tant, la temàtica resulta ser una font d’interès i motivació pels infants que els condueix, inevitablement, a aprofundir en el coneixement de la nostra comarca. D’aquesta manera, considerem que, basant-nos en M. Palma (1997), fem servir la motivació com una eina educativa per potenciar l’aprenentatge escolar. 

A més, l’activitat està basada en la teoria constructivista de l’aprenentatge: s’aprofiten els coneixements previs dels alumnes sobre el nostre territori per relacionar-los amb els nous conceptes i continguts que intervenen pel desenvolupament de la proposta. És a dir, en aquest cas, els infants ja coneixen el territori i les seves tradicions, ja que s’ha anat treballant al llarg de la seva escolarització. És per això, doncs, que pretenem aprofundir en la vessant més d’autonomia, organització i cooperació a partir d’una temàtica contextualitzada, d’interès i significativa, tot aprofitant per treballar continguts de disciplines com les ciències socials, la llengua catalana, les matemàtiques, etc. Per tant, la justificació de la temàtica i dels continguts de la proposta parteixen, principalment, de la idea que l’aprenentatge de conceptes sorgeix a partir d’una activitat mental de construcció de nous coneixements a partir dels ja obtinguts (Miras, M., 1993). És per tot això, doncs, que, basant-nos en César Coll (2007), considerem que en aquesta proposta es busca l’aprenentatge per competències, de manera que  s’utilitzen estratègies -com l’organització d’una sortida escolar- per potenciar la mobilització dels coneixements i recursos dels infants per poder resoldre i afrontar una situació o problema. Això és degut que, perquè una persona sigui considerada competent en el desenvolupament d’una tasca, aquesta ha de ser capaç d’utilitzar els coneixements més rellevants i oportuns per fer front a una situació concreta. Un altre concepte que Coll esmenta com imprescindible és la integració de diferents coneixements (habilitats socials, digitals, emocions, motivació, etc.) pel desenvolupament d’una tasca. D’aquesta manera, doncs, els infants hauran d’utilitzar aquests coneixements i habilitats per treballar en grups cooperatius, ser eficaços en la recerca d’informació i la recollida de dades i la presentació oral dels coneixements obtinguts. Finalment, cal dir que els continguts assolits amb aquesta proposta seran aplicables a tota mena de contextos.

Per fomentar l’aprenentatge per competències, proposem diverses sessions en les que es treballarà de manera interdisciplinar entre els àmbits educatius següents: àmbit de coneixement del medi natural i social, àmbit lingüístic, àmbit matemàtic, àmbit d’educació per al desenvolupament personal i la ciutadania i àmbit digital. A més, segons E. Agazzi (2004), un treball interdisciplinar ha de néixer a partir d'una necessitat de comprensió de la realitat propera dels alumnes, tal i com ho planteja la nostra activitat amb l’organització d’una sortida escolar. Així doncs, suposem que per resoldre "el problema" o les preguntes que ens sorgeixen, es requereix la cooperació de diverses assignatures de manera gairebé inevitable, ja que es presenta un repte complex que cal enfocar-lo des de diversos àmbits. 

Quant a la metodologia basada en el treball per grups cooperatius, basant-nos en Vygotsky, citat per D. Reig i L. Gradolí (1992), els infants són capaços d’imitar aquelles accions o comportaments que estan presents a l’interior del seu nivell evolutiu. D’aquesta manera, doncs, treballar en grups heterogenis és molt profitós, ja que els nens i nenes amb algunes dificultats, tenen la possibilitat d’aprendre dels companys que hagin desenvolupat més certes habilitats, tant socials com cognitives.

7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Agazzi, E. (2004). Revista Empresa y Humanismo, Vol. V, Nº 2/02, pp. 241-252. Foxit Software Company, 2004 - 2007. Recuperat de:  http://dadun.unav.edu/bitstream/10171/5877/1/EVANDRO%20AGAZZI.pdf

Coll, C. (2007). Las competencias en la educación escolar: algo más que una moda y mucho menos que un remedio. Aula de innovación educativa 161, 34-39. Recuperat de: http://cefire.edu.gva.es/pluginfile.php/573925/mod_resource/content/3/BL1%20Lectura%20-%20Las%20competencias%20en%20la%20educaci%C3%B3n%20escolar.pdf

Miras, M. (1993). Un punto de partida para el aprendizaje de nuevos contenidos: los conocimientos previos. El constructivismo en el aula  (1a ed., p. 47-65). Barcelona: Editorial Graó

Palma, M. (1997). La motivación del estudiante y la construcción de conocimiento estratégico. María Luisa Pérez Cabaní (1a ed.), Cuadernos para el análisis, 10: La enseñanza y el aprendizaje de estrategias desde el currículum (1a ed., p. 35 - 48). Girona: Horsori editorial.